Ja hi tornem a ser. Ja hem començat un nou curs. L’inici de curs és un moment especial. És el moment en el qual culmina la feina que hem desenvolupat durant molts mesos per tenir-ho tot a punt i, a la vegada, és només el punt de partida per donar forma a la tasca apassionant que desenvoluparem durant els propers mesos. L’inici de curs és, doncs, una paradoxa.
Enguany, que el curs comenci amb normalitat és un fet especialment destacable, perquè l’hem iniciat una setmana abans de l’habitual. Malgrat aquest canvi, tot ha estat a punt, més enllà d’incidències puntuals, derivades d’una operació d’aquestes característiques. Ho remarco perquè crec que poques persones són conscients de la complexitat d’un operatiu com és l’inici de curs, que abasta 4.536 centres educatius del Servei Educatiu de Catalunya i que escolaritza 1.241.958 alumnes, la xifra més gran dels darrers 21 anys.
Si ha anat tot bé és, fonamentalment, per la feina que ha fet cada centre. Cada professional de l’educació ha exercit la seva responsabilitat, i cal fer-ne un reconeixement públic. Hem culminat un operatiu complex: començar una setmana abans. Més enllà de l’organització, però, avançar la tornada a les classes només persegueix un objectiu: distribuir millor els períodes lectius i els de vacances.
Alguns s’han entestat a batejar aquest curs com el de la digitalització. Considero que seria més adequat parlar de l’esforç de modernització global que hem posat en marxa, i que no fa referència únicament a afavorir l’ús de les noves tecnologies a les aules. En concret, hem començat a desplegar la Llei d’educació amb l’aprovació del Decret d’autonomia dels centres. El Projecte eduCAT1×1, per la seva banda, ja arriba a 616 centres de secundària, i també hem establert una nova prova d’avaluació a 4t d’ESO. Aquestes són algunes de les mesures que completen el conjunt d’iniciatives que hem emprès per posar-nos al dia.
Són mesures que, com qualsevol canvi o novetat, desperten inquietuds i recels, però també esperances. Com en el cas del nou calendari escolar, crec que la pròpia pràctica acabarà per convèncer que una bona aplicació d’aquestes iniciatives donarà més confiança als i a les professionals. Això és, de fet, el més important, ja que el sistema educatiu el formen les persones. Cada una d’elles li dóna forma i ha de poder explotar al màxim les seves potencialitats.
Aquest no és l’espai més adequat per explicar-vos amb profusió les dades generals de l’inici de curs; les podeu consultar als dossiers que hi ha al web del Departament. En el context en què vivim, l’educació és pràcticament l’únic dels sectors que creix. Ho fa en personal, en inversions, en centres… I és normal que així sigui, però l’educació no viu aliena a la realitat del país, en forma part. Així, servim prioritats com són la formació professional i l’ajuda directa a les famílies, dos factors lligats a la situació de dificultat col·lectiva que volem superar.
Aquest no és un missatge només per al personal docent. Em dirigeixo a tota la comunitat educativa, i això també inclou els pares i les mares, les entitats i associacions que treballen per millorar l’educació i les administracions, com els ajuntaments, que miren de fer el millor per a cada municipi.
Us desitjo un bon curs 2010-2011, en el qual puguem consolidar la realitat que perseguim tossudament: assolir la millor educació per al nostre país.
Ernest Maragall i Mira
Conseller d’Educació
http://www.google.com/
A partir d'aquesta pàgina web he trbat aquesta notícia del Conseller d'Educació Ernest Maragall i Mira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario