La tercera ola

Alvin Toffer utiliza la metàfora de les ones que choquen entre sí. Consideren que la primera ona comença cap a 8000 a.C va dominar en solitari la Terra fins a 1650-1750 d.C. A partir d'auqest moment, la primera ona va anar perdent importància a mida que en guanyava la segona. La civilització industrial va dominar aleshores el Planeta. L'últim punt d'inlfexió el trobem al 1955 als EUA, quan el nombre de treballadors de serveis va superar al d'obrers manuals. Tota la història mecànica de la humanitat es desenvolupa en els dos últims dies.
La tercera ona correspon, aproximadament, a las quatre o cinc últimes hores del últim dia de l'any. Estem a la cresta, amb la sensació de inseguretat, de tensió, de conflicte...
Vivim en una situació de canvi accelerat sense precedents en la història, ens falten arguments per entendre el que vivim, és un canvi radical.

El desfase dela escuela:
La nostre escola pertany  a la segona ona. Els medis de masses s'han convertit en el medi ambient en el que creixen les noves generacions. Els joves abandonen les aules sense una preparació per l'ús racional d'aquesta medis.
Molts professors creuen que es molt altel preu a pagar per el canvi, tant a nivell econòmic com social.

El miedo al cambio:
L'home sempre a tingut por al canvi.
S'acusa als medis audiovisuals de ser incapaços de substituïr als llibres. Els professors tenen por a les tecnologies audiovisuals ja que veuen en perill la cultura de la lletra.
L'escola ha perdut el tren de la història, la por al canvi i la obsessió pero el passat han portat a l'escola a la inadaptació.

El desfase de cifras:
El 80% de les informacions assimilades pels adolescents espanyolsde 12 a 15 anys els arriba a través dels medis de comunicació i només un 20% a través de l'escola. D'aquest 20% l'escola fa arribar al nen només les dues dècimes parts que li seran útils a la seva vida futura.
A l'actualitat, als països industrialitzats, veure la televisió s'ha convertit en la tercera activitat del ciutadà mitjà.
Pel que fa a la lectura, els nens amb edats compreses entre 6 i 13 anys no tenen cap llibre. El 41% de la població infantil no llegeix pràcticament mai i no arriba al 12% els que ho fan cada dia. El 88% no llegeix mai diaris i el 64% no mostra interés tampoc per les revistes. UN 34% no mostra ni interés pels còmics.

Un nuevo hombre:
Durant les últimes dècades s'ha donat especial importància a les investigacions realitzades a la dinàmica cerebral.
Les investigacions més interessants són aquelles que divideixen el cos en dos hemisferis. L'hemisferi esquerra controla la part dreta del cos, Hi ha les funcions com la lectura, la escriptura, el càlcul, la aritmètica, la classificació, la lògica. És l'hemisferi intel·lectual, analític, dominant i actiu.
L'hemiferi dret controla la part esquerra del cos i hi trobem les àrees específiques a les funcions com el reconeixement de rostres, distinció de formes, discriminació d'acords musicals...
En definitiva, els dos hemisferis tractan la informació de forma diferent.

Un nuevo modo de reconocer:
McLuhan indica que els medis de comunicació, canviant el entorn, fan sorgir en nosaltres relacions úniques de percepció sensorial.
L'aparició i l'ús de noves tecnologies produeix alteracions en el pensament i d'expressió.
Per poder llegir un text escrit t'has de situar en ell. La lectura es desenvolupa en el temps, primer s'ha de fer un anàlisis gramatical i després un anàlisis lògic.
Pel contrari, contemplar una fotografia només es pot fer fican-t'hi en ella. És una operació sintètica.
El nou home, amb predomini de l'hemisferi dret comprèn tot de manera sensitiva.
L'escola es troba enmig. L'escola és racionalista i jerarquitzada. Té una estructura per les idees, unes estan per sobre de les altres, per aquesta raó l'escola imposa condicions prèvies als aprenentatges.

Un nuevo lenguaje:
Lo audiovisual no és primordial en qüestió de medis, sinó de llenguatge. Es podria tractar com una qüestió d'hemisferis.
Segons P.Babin y M.F. Kouloumdjian el llenguatge audiovisual és:
-Mescla: es realitza so-paraula-imatge.
-Lleguatge popular: ni discrus, ni conferència, ni lleguantge literari...
-Dramatització: el drama crea tensió.
-Relació òptima entre fons-figura: relació entre correspondència i distància que crea el relleu.
-Presència: el canal electrònic fa present i amplifica el efecte de presència.
-Composició per "flashing": presentació d'aspectes que destaquen sobre un fons comú.
-Encadenament de mosaic: no linel, deductiu o causal.

El niño crece absurdo:
Els nens es troben entre dos móns, a l'escola llibres, estudi, braços creuats, exercicis... i fora de l'escola imatges i il·lustracions del cinema. Es la barreja entre dues cultures.
L'escola ha sigut la víctima, i alhora la culpable, d'aquesta situació conflictiva.

Una educación en estéreo:
L'escola i els medis de masses poden actuar conjuntament, encara que utilitzin canals diferents.
L'esducació en esteri es la resposta, utilitzarà comunicació, diàleg i una confrontació per facilitar el pas de les emocions al hemisferi de la reflexió i la racionalitat. D'home fragmentat a home integral.
L'educació en estero converteix a l'escola no en un centre d'ensenyament sino d'aprenentatge.